Un projecte que restaura i realça el disseny original

La Carboneria consta al Catàleg Municipal com a bé d’interès urbanístic amb el Nivell C de protecció. Això vol dir que les façanes i la volumetria originals estan protegides, i que queda prohibit fer-hi alteracions i afegits. No obstant això, la demolició completa de l’interior de l’edifici estaria permesa.

Malgrat tot, des de l’inici del projecte es va decidir conservar la major quantitat d’elements originals o bé la seva recreació en cas de deteriorament irreparable, amb la finalitat d’aportar un valor cultural més gran al conjunt. Per això, tant a l’interior com al pati posterior, es van retirar només els afegits que desvirtuaven la unitat arquitectònica original. Així mateix, es van mantenir els acabats en bon estat, deixant exposades moltes de les parets i sostres originals perquè els residents i veïns poguessin experimentar l’essència històrica de l’edifici. Tot això es va complementar amb les obres necessàries per tal d’estabilitzar i modernitzar l’edificació.

Respecte per l’herència arquitectònica i l’entorn veïnal

Un principi bàsic en el projecte de rehabilitació de La Carboneria ha estat guardar el màxim respecte per l’herència arquitectònica rebuda tant a l’interior de l’edifici com en el seu entorn. D’altra banda, s’ha treballat amb la convicció que la renovació i la rehabilitació de l’edifici contribuiran a la revitalització social i econòmica de l’entorn urbà més immediat.

El gran repte: la façana posterior i el pati

Des de l’inici, es va decidir donar a la façana posterior la importància i visibilitat que es mereixia com a testimoni del moment històric que la va originar.

En el disseny original, aquesta façana que donava al Camí de Ronda formava una galeria oberta per la qual s’entrava als habitatges. Quan el Pla Cerdà es va implementar, aquesta façana va quedar amagada a l’interior de l’illa de cases veïnes, i els antics inquilins les van tancar perquè formessin part dels nous pisos subdividits. Amb el temps, aquestes obertures es van anar tapiant i s’hi van deixar petites obertures de ventilació per a cuines i banys.

Amb la finalitat de recuperar l’essència de la galeria original, l’arquitecte va proposar retirar el nucli d’escales i l’ascensor de l’interior de l’edifici i desplaçar-lo a la cantonada més allunyada del pati interior, donant accés als habitatges mitjançant unes sorprenents passarel·les flotants sobre l’espai del pati. Una imaginativa solució que va permetre la recuperació de la façana posterior com a entrada a cada habitatge, tal com va ser projectada, a més d’oferir a residents i convidats una visió del disseny original de l’edifici si s’hagués arribat a implantar, per exemple, el passeig dissenyat per Garriga i Roca el 1862, inspirat en el projecte d’Antoni Rovira i Trias.

Equip