EL PROJECTE

La recuperació d’un edifici molt degradat

El projecte de restauració va ser dissenyat per Ángel Borrego Cubero.

Quan el promotor i els arquitectes van abordar el projecte de La Carboneria, es van trobar un edifici greument malmès. Les façanes i el terrat presentaven un avançat estat de deteriorament per les nombroses intervencions mal executades, i els efectes acumulatius de la climatologia i la falta de manteniment. El pati interior de l’edifici havia estat ocupat per petites construccions no previstes en l’estructura original, i els trams d’escala de la façana posterior que conduïen als habitatges s’havien demolit. Les grans obertures que formaven la façana orientada a l’antic Camí de Ronda havien estat tapiades i modificades per introduir-hi finestres de cuines i banys. El disseny original de l’edifici havia quedat completament ocult i reduït.

Treballs per descobrir i recuperar l’estructura original

Un projecte que restaura i realça el disseny original

La Carboneria consta al Catàleg Municipal com a bé d’interès urbanístic amb el Nivell C de protecció. Això vol dir que les façanes i la volumetria originals estan protegides, i que queda prohibit fer-hi alteracions i afegits. No obstant això, la demolició completa de l’interior de l’edifici estaria permesa.

Malgrat tot, des de l’inici del projecte es va decidir conservar la major quantitat d’elements originals o bé la seva recreació en cas de deteriorament irreparable, amb la finalitat d’aportar un valor cultural més gran al conjunt. Per això, tant a l’interior com al pati posterior, es van retirar només els afegits que desvirtuaven la unitat arquitectònica original. Així mateix, es van mantenir els acabats en bon estat, deixant exposades moltes de les parets i sostres originals perquè els residents i veïns poguessin experimentar l’essència històrica de l’edifici. Tot això es va complementar amb les obres necessàries per tal d’estabilitzar i modernitzar l’edificació.

Renovació de l’interior
©Simona Rota
©Simona Rota

Un record de la història recent

A l’inici del projecte, la façana principal encara mantenia l’emblemàtic grafiti realitzat durant els anys en què l’edifici va allotjar el centre social autogestionat. Aquesta i altres obres han format part de la història de La Carboneria, però la llicència concedida per l’Ajuntament fixava que s’havien de recuperar els materials originals de la façana i, per tant, es van haver de retirar tots els elements afegits.

Com a record d’aquesta etapa important de la història recent de l’edifici, el projecte de rehabilitació ha mantingut, a l’interior dels habitatges, petits elements d’alguns grafitis especialment ben conservats. També es poden apreciar al pati els grafitis fets sobre els envans pluvials dels edificis veïns que, seguint l’esperit general de la rehabilitació, s’han mantingut intactes.

Interior graffitti, partly retained

Respecte per l’herència arquitectònica i l’entorn veïnal

Un principi bàsic en el projecte de rehabilitació de La Carboneria ha estat guardar el màxim respecte per l’herència arquitectònica rebuda tant a l’interior de l’edifici com en el seu entorn. D’altra banda, s’ha treballat amb la convicció que la renovació i la rehabilitació de l’edifici contribuiran a la revitalització social i econòmica de l’entorn urbà més immediat.

Recuperació dels finestrals posteriors
©Simona Rota
©Simona Rota

El gran repte: la façana posterior i el pati

Des de l’inici, es va decidir donar a la façana posterior la importància i visibilitat que es mereixia com a testimoni del moment històric que la va originar.

En el disseny original, aquesta façana que donava al Camí de Ronda formava una galeria oberta per la qual s’entrava als habitatges. Quan el Pla Cerdà es va implementar, aquesta façana va quedar amagada a l’interior de l’illa de cases veïnes, i els antics inquilins les van tancar perquè formessin part dels nous pisos subdividits. Amb el temps, aquestes obertures es van anar tapiant i s’hi van deixar petites obertures de ventilació per a cuines i banys.

Amb la finalitat de recuperar l’essència de la galeria original, l’arquitecte va proposar retirar el nucli d’escales i l’ascensor de l’interior de l’edifici i desplaçar-lo a la cantonada més allunyada del pati interior, donant accés als habitatges mitjançant unes sorprenents passarel·les flotants sobre l’espai del pati. Una imaginativa solució que va permetre la recuperació de la façana posterior com a entrada a cada habitatge, tal com va ser projectada, a més d’oferir a residents i convidats una visió del disseny original de l’edifici si s’hagués arribat a implantar, per exemple, el passeig dissenyat per Garriga i Roca el 1862, inspirat en el projecte d’Antoni Rovira i Trias.

Façana posterior i passarel·les flotants
©Simona Rota
©Simona Rota

Un terrat recuperat com a lloc de trobada

El terrat accessible necessitava una reforma integral. Aprofitant aquesta circumstància, el projecte el va reformar completament com a espai comunitari equipat amb una petita piscina. En el seu disseny es va posar una especial atenció en l’elecció de colors i materials, buscant la seva perfecta harmonia i integració amb l’entorn urbà.

La passarel·la superior que dona accés a aquest terrat renovat respon també a un objectiu estructural: manté l’estructura de la paret mitgera al seu lloc, la construcció de la qual hauria estat impossible d’una altra manera.

Terrat comunitari i piscina
©Joao Gaudenzi

Sostenibilitat

Els criteris de sostenibilitat sempre han format una part integral del projecte. L’essència del projecte implica per si mateixa la recuperació de tot l’edifici, reaprofitant i reutilitzant tant els elements originals estructurals com decoratius, al mateix temps que en millora l’aïllament i redueix, per tant, la petjada ecològica.

Així mateix, s’ha aplicat una solució original per aprofitar l’energia solar construint una estructura escultòrica coberta de vegetació dissenyada sobre la paret mitgera del pati. L’estructura s’ha concebut com a suport per a la vegetació i per generar un microclima més amable. També està preparada per instal·lar-hi, en un futur, plaques solars, al mateix temps que, gràcies a uns petits miralls, reflecteix i redirigeix la llum natural de l’hivern cap als pisos inferiors.

©Joao Gaudenzi

Equip

Arquitecte Líder
Ángel Borrego Cubero, OSS
www.o-s-s.org

Arquitecte Local
Montserrat Farrés Catalá,
mmj arquitectes
mmjarquitectes.net

Director Executiu d’Obra (DEO)
Xavier Aumedes, Arrevolt
www.arrevolt.cat

Coordinador de Seguretat i salut (OCT)
SGS Tecnos SA
www.sgs.es

Project Manager
Ignacio Moro, Moro Ojeda Y Asociados S.L.
moroasociados.com

Constructora
OIC – PENTA
construccions@oic-penta.com
oic-penta.com